dimarts, 1 de desembre del 2009

IMATGE DEL TEMA


EL COMERÇ JUST

Què és el Comerç Just?
El Comerç Just és una associació comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major igualtat al comerç internacional. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i vetllant pels drets laborals dels productors i treballadors marginats, particularment al Sud.
El Comerç Just és una alternativa al comerç tradicional. Davant els criteris merament econòmics d’aquest, té en compte valors ètics que comprenen aspectes socials i ecològics. El Comerç Just representa un intercanvi comercial en el que es minimitza al màxim el nombre de intermediaris, es busca un vincle més directe entre productor i comerciant. A més, s’aconsegueix que els camperols i petits productors de zones empobrides trobin un mode de viure dignament del seu treball. Els consumidors obtenen productes de qualitat, amb la garantia de que s’han respectat els drets dels treballadors. Es demostra que és possible fer compatibles els criteris econòmics amb els socials i ecològics.
No sempre el producte comercialitzat com a producte de comerç just es produeix al país originari, de vegades només s’importen les matèries primeres per a la seva elaboració i es manufactura al país receptor. Això és degut a que la legislació del país importador grava amb aranzels excessius la importació de productes manufacturats procedents de països en vies de desenvolupament i, en canvi, les matèries primeres no les grava amb tants impostos degut a que les necessita per que les empreses autòctones puguin produir manufactures. Es paradoxal el que arriba a passar llavors, els països en vies de desenvolupament exporten les seves matèries primeres (fruit de l’explotació dels seus recursos naturals) i després han de comprar els productes manufacturats a partir de les seves matèries primeres als països desenvolupats a un preu desorbitat. Aquestes polítiques proteccionistes aplicades tant per la UE com pels EUA sumades a les subvencions dels seus productes agrícoles entren en clara contradicció amb la seva aposta pel lliure mercat.

Quins són els principals productes de Comerç Just?
Els productes que es comercialitzen com a productes de comerç just corresponen als principals productes agrícoles conreats a països en vies de desenvolupament com: el té (a l’Índia o Sri Lanka), el cacau o la xocolata ja manufacturada (Bolívia, Equador, països africans), el sucre (Cuba, etc.), el cafè (Nicaragua, El Salvador, Cuba, etc.). A part dels productes agrícoles que són el gruix dels productes de comerç just, també es comercialitzen així els productes d’artesania tèxtil, fusta, etc... d’aquests països en vies de desenvolupament.


BONPREU TORDERA
Camí Mas Martí, 41
Barcelona
Tordera
Alimentación

Noticia de deslocalitzacio industrial

"La deslocalització industrial a la Vall d'Albaida és un procés que no té marxa enrere"
Així de contundent va ser el professor Francisco Puig Blanco en la presentació del seu treball “La deslocalització industrial a la Vall d’Albaida. Un estudi per a superar-la”.
Tal com estava previst, el passat dijous19 de gener, al Saló d’Actes de CaixaOntinyent, es presentà el treball guanyador del V Premi d’Investigació de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA). Davant de mig centenar de persones, el professor Francisco Puig va exposar el contingut del seu treball, en un acte que comptà amb la presència de l’Alcalde d’Ontinyent, Manuel Reguart, la Presidenta de l’IEVA, Mª Josep García, i el vice-president responsable dels Premis d’Investigació, Josep Calatayud, així com de representants sindicals, empresarials i regidors d’Ontinyent i de distintes localitats de la comarca. La Presidenta de l’IEVA va donar la benvinguda a als assistents, i agraí, especialment, la presència de l’Alcalde i la deferència de CaixaOntinyent en prestar el Saló d’Actes per a la presentació. Tot seguit, Josep Calatayud presentà els Premis d’Investigació com una de les primeres intervencions de l’IEVA i que ve mantenint-se cada dos anys. Calatayud assenyalà que el paper de l’Institut es limita a realitzar la convocatòria, assumir la decisió del Jurat i deixar en completa llibertat a l’autor del projecte seleccionat per tal que desenvolupe la seua investigació. Pel que fa al projecte d’aquest any, el jurat, en el seu moment, va fer constar l’oportunitat del tema atenent la delicada situació econòmica de la comarca. Un treball -continuà dient el vice-president- que no pot canviar la realitat, però sí donar eines per al seu maneig, canviar impresions per coneixement, i facilitar la presa de consciència de la situació. A continuació el professor Puig Blanco va passar a exposar els continguts principals del seu treball, elaborat, segons va dir, a partir de diverses fonts d’informació: distints indicadors econòmics i entrevistes tant a representants de les principals associacions empresarials de la comarca, com a sindicats, tècnics de desenvolupament local i diferents agents socials. Passà a explicar els diferents conceptes o definicions que hi ha sobre la deslocalització, assenyalant que el treball aborda la localització entesa en el seu concepte més ampli. Després de fer un estudi de la importància de cadascun dels tres sectors productius a la nostra comarca i comparar-la amb la global del País Valencià, així com analitzar l’evolució de les distintes indústries a la comarca, considerà com a important el risc de deslocalització en la situació actual, encara que –va deixar clar- no és un procés que comença ara. Tot seguit va passar a analitzar les potencialitats d’un districte industrial i en concret del que formen algunes poblacions de la nostra comarca, potencialitats que –deia- cal aprofitar més com una de les mesures per a frenar aquest procés. Les mesures que proposa, per fer front a la deslocalització, entre altres, són destinar més recursos a la creació de serveis (sector deficitari en la nostra comarca); fomentar la col·laboració empresarial, la multilocalització de les empreses; fomentar l’autoocupació, i elaborar un Pla Estratègic per a la comarca. En acabar l’exposició es produí un interessant col·loqui entre els assistents i el professor Francisco Puig. L’acte va concloure amb la intervenció de l'Alcalde d’Ontinyent, Manuel Reguart, que situà el paper d’Ontinyent i la comarca en el context de la resta de l’estat, pel que fa el sector tèxtil, i parlà dels diferents contactes que s’han tingut amb representants polítics d’altres territoris amb importants interessos en la indústria tèxtil, i de les dificultats que tenen per a mantenir aquests contactes amb les autoritats valencianes. Relatà diverses experiències tant a l’estat espanyol com a altres països de les conseqüències de l’apertura de mercats per a la indústria tèxtil i les mesures que, en alguns casos s’han adoptat.