Escalada esportiva
Proposa l'ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança. Es tracta de la disciplina més practicada avui en dia. En la majoria d'ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 30 metres) però existeixen també rutes llargues d'escalada esportiva (fins a 1.000 metres). L'escalada esportiva te circuits de competició, a tots els nivells, regit per una federació internacional.
Un paracaigudes dissenyat per a l'ús humà sol ser un velam de 7,3 metres de diàmetre, compost per prop de 25 plafons de niló o seda. El velam té un petit forat en el centre, que es manté tancat mitjançant bandes elàstiques però que s'expandeix quan s'obre el paracaigudes, de manera que minimitza l'estrebada inicial de la desacceleració.
Les cordes del paracaigudes estan cosides a les costures dels plafons, passant per damunt de la part superior del mateix, i estan connectades en els seus extrems a dos cèrcols metàl·lics. El paracaigudista està equipat amb un arnès d'estructura resistent que passa per sobre les espatlles, al voltant del cos i entre les cames, que constitueix el talabard,; al seu torn, aquest arnès està unit als cèrcols metàl·lics. Quan no s'usa, el paracaigudes es plega de forma compacta en una borsa de lona transportada pel paracaigudista. El paquet està dissenyat de manera que s'obri de cop amb l'ajuda d'unes bandes de goma i uns ressorts metàl·lics en estirar una corda de tancament denominada "cordó d'obertura". També està equipat amb un altre paracaigudes més petit, que surt impulsat del paquet en estirar el cordó d'obertura i que arrossega al paracaigudes principal.
